Claus per millorar la comprensió lectora

Introducció a la comprensió lectora

La lectura és una de les eines més poderoses de l’aprenentatge. No obstant això, com que la lectura no és un aprenentatge natural i no tots els infants l’adquireixen fàcilment, cal que li dediquem energia i una part important del temps dels primers anys de primària a l’escola.

Segons alguns estudis, una lectura deficient pot explicar fins al 60 % del fracàs escolar (Lyon et al.). O sigui que és fonamental entendre i treballar els aspectes clau que fan que hi hagi una bona comprensió lectora.

D’altra banda, el repte educatiu ha augmentat. Les tendències socials ens porten a tenir menys temps i menys qualitat de concentració en tasques com la lectura, que requereixen temps, silenci, concentració i esforç.

La lectura i l’escriptura s’ensenyen a l’escola, però un bon lector es fa a costa d’hores de vol, o sigui que cal practicar la lectura des de casa.

Tots els estudis apunten la gran diferència d’assoliment escolar que hi ha entre els alumnes que llegeixen i els que no llegeixen, i aquesta diferència es deu a l’hàbit que siguem capaços de desenvolupar.

Sabem que entre els 6 i els 9 anys tots els alumnes necessiten un entrenament lector que els permeti assolir un grau de mecànica lectora prou àgil i precís per poder dedicar els recursos atencionals i memorístics a la comprensió lectora.

També sabem que a partir dels 10 anys almenys un 20 % dels alumnes encara necessiten entrenar-se perquè no han assolit els objectius òptims d’una lectura activa, fluida i comprensiva.

Concepte d’eficàcia lectora

El model simple de la lectura, proposat per Gough i Tunmer (1986), planteja que l’eficàcia lectora és el resultat de la combinació de dues habilitats de lectura que són clau: la descodificació i la comprensió lingüística.

1. La descodificació es refereix a l’habilitat per reconèixer paraules escrites i  transformar-les en els sons corresponents. És la capacitat de llegir paraules a partir de les lletres que les formen, cosa que implica haver d’associar els símbols gràfics amb els fonemes o sons del llenguatge.
2. La comprensió lingüística consisteix en la capacitat d’entendre el llenguatge, és a dir, captar el significat de les paraules i les estructures gramaticals en un context. Implica habilitats com la comprensió del vocabulari, la sintaxi i el coneixement general del món.

El model afirma que per arribar a llegir eficaçment cal que aquests dos components es desenvolupin de manera equilibrada. Segons aquest model, si hi ha problemes en una d’aquestes àrees, la lectura en queda afectada.

Matemàticament, el model de Gough i Tunmer es presenta així:

Lectura eficaç = descodificació × comprensió lingüística

Això implica que, si una de les habilitats és nul·la, la lectura global és molt limitada o inexistent, independentment de l’altra habilitat. Per exemple, un lector pot descodificar bé, però si té problemes per comprendre el llenguatge oral, no aconseguirà entendre el que llegeix.

Concepte d’eficàcia lectora

Si posem les dues variables en joc, com es demostra a l’eix de coordenades adjunt, obtenim quatre quadrants amb quatre perfils lectors:

Quadrant 1: bona fluïdesa i comprensió.

Quadrant 2: mala comprensió.

Quadrant 3: mala comprensió i fluïdesa.

Quadrant 4: bona comprensió, però fluïdesa insuficient.

Aspectes clau per aconseguir una bona comprensió

A Glifing hem seleccionat 5 aspectes que creiem que són clau per poder desenvolupar una bona comprensió lectora. Són els següents:

1. Fluïdesa lectora

2. Atenció i memòria

3. Vocabulari i coneixement del món

4. Claus sintàctiques

5. Estratègies de comprensió

1. Fluïdesa lectora

La fluïdesa lectora es refereix a la capacitat de llegir de manera ràpida i precisa. Aquesta automatització allibera recursos cognitius, la qual cosa permet que el lector es concentri més a comprendre el text que no pas a descodificar les paraules.

2. Atenció i memòria 

L’atenció i la memòria operativa són essencials per comprendre un text. La memòria operativa, en particular, ajuda a retenir i manipular la informació a curt termini, cosa que és crucial per entendre i recordar el que s’ha llegit (Daneman i Carpenter, 1980).

Daneman i Carpenter parteixen de la concepció que la memòria operativa és un espai actiu i flexible de capacitat limitada, amb funcions tant d’emmagatzematge com de processament que competeixen pels recursos limitats del sistema de memòria. Aquí, la paraula “competir” cobra una gran importància ja que ens cal una memòria “lliure” per poder recordar el que llegim.

3. Vocabulari i coneixement del món

Un vocabulari ampli, en extensió i en profunditat, i un bon coneixement del món faciliten que es comprenguin els textos. Saber més paraules i tenir context sobre el tema permet al lector fer més bones inferències i entendre més bé el contingut.

4. Claus sintàctiques

Les claus sintàctiques, com l’estructura de les oracions i l’ús correcte dels signes de puntuació, tenen un paper important a l’hora de comprendre un text. Una mala integració d’aquestes claus pot fer que hi hagi dificultats per entendre un text (Cuetos, 2011).

Hi ha unes estructures més complexes, com ara les oracions passives o de relatiu, que són proclius a fer augmentar aquesta dificultat.

No és pas el mateix dir “Vinga, a menjar nens!” que “Vinga, a menjar, nens!” La coma salva vides!

5. Estratègies de comprensió 

Desenvolupar estratègies de comprensió, com ara fer inferències, connectar  informació nova amb coneixements previs i distingir entre idees principals i idees irrellevants, és fonamental per entendre i retenir el que es llegeix.

Les estratègies de comprensió es treballen tot fent comentaris de text, posant en comú les diferents opinions sobre un text, analitzant diferents tipus de textos i responent preguntes de comprensió sobre textos de diferents gèneres.

Les estratègies principals que podem treballar són, segons Isabel Solé (Universitat de Barcelona), les següents:

• Les inferències pont, que ens ajuden a connectar el coneixement nou amb el coneixement previ.
• La generació d’hipòtesis, que ens fa preveure el que passarà.
• La connexió entre referents o inferències anafòriques, que són les inferències que ens ajuden a captar la informació implícita o sobreentesa.
• La distinció entre idees irrellevants i idees clau.
• La inhibició de les dades irrellevants.
• La capacitat d’esquematitzar la informació.
• La capacitat d’obtenir una síntesi amb la idea global.

Exercicis de comprensió lectora

Si treballem en aquests cinc aspectes clau, podem millorar significativament la comprensió lectora dels infants. Així, es redueix el risc de fracàs escolar i es fomenta un aprenentatge més profund i eficaç.

Avaluar la comprensió lectora és un procés clau en l’educació per poder determinar com els estudiants han entès i processen un text. Aquest tipus d’avaluació no només mesura la capacitat dels estudiants per descodificar paraules, sinó que també mesura la capacitat que tenen per interpretar i analitzar el que llegeixen, i també per reflexionar-hi. Avaluar la comprensió lectora és fonamental per assegurar que els estudiants no només llegeixen, sinó que realment entenen el que llegeixen i ho poden aplicar en contextos diversos. Quan apliquem el mètode de lectura de Glifing, fem una avaluació inicial i una de final per veure com ha evolucionat la comprensió lectora.

En els exercicis de comprensió lectora fem preguntes sobre el text que acaben de llegir i, segons les respostes, s’observa quin progrés fan en la comprensió del text. Les sessions i activitats que fan després estan dissenyades específicament per reforçar les àrees en què s’identifiquen més dificultats. Així, s’assegura que els estudiants millorin contínuament les habiltats de lectura i comprensió. Les sessions van pujant de complexitat tant pel que fa al vocabulari com pel que fa a l’estructura gramatical. Es van tractant textos més extensos i desafiadors que requereixen més capacitat d’anàlisi, d’inferència i de síntesi per part dels estudiants. D’aquesta manera, es fomenta que desenvolupin progressivament les habilitats de comprensió i expressió escrita per assolir l’èxit acadèmic.

Per veure com són unes quantes d’aquestes sessions i aquests exercicis, et recomanem que facis clic aquí.

Si vols tenir més informació sobre mètodes per millorar la lectura, visita Glifing o escriu a hola@glifing.com.