{"id":9763,"date":"2022-10-01T13:16:00","date_gmt":"2022-10-01T11:16:00","guid":{"rendered":"https:\/\/glifing.com\/glifing\/?p=9763"},"modified":"2024-12-17T11:57:53","modified_gmt":"2024-12-17T10:57:53","slug":"que-es-la-neurociencia-i-per-que-te-respostes-educatives","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/glifing.com\/ca\/blog\/que-es-la-neurociencia-i-per-que-te-respostes-educatives\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s la neuroci\u00e8ncia i per qu\u00e8 t\u00e9 respostes educatives?"},"content":{"rendered":"
Ram\u00f3n y Cajal, premi Nobel de medicina i fisiologia l\u2019any 1906, va descriure per primera vegada la neurona com una entitat diferenciada que, connectada a milions d’altres neurones, crea les fibres nervioses cerebrals.<\/p>\n
Va ser el primer a defensar la teoria del dinamisme neuronal, que es refereix a la regeneraci\u00f3 nerviosa i al creixement de les c\u00e8l\u00b7lules sota estimulaci\u00f3 (o del deteriorament d’aquestes per manca d’\u00fas). Aquest concepte, el dinamisme neuronal<\/em>, \u00e9s el que avui anomenem plasticitat neuronal<\/em>, i \u00e9s el primer pas a la neuroci\u00e8ncia<\/b>.<\/p>\n En els darrers 10 anys aquesta disciplina cient\u00edfica ha experimentat una creixent fama i admiraci\u00f3 com a aliada excepcional en les q\u00fcestions relatives a la rehabilitaci\u00f3 de lesions o als aprenentatges.<\/p>\n La neuroci\u00e8ncia <\/b>ha demostrat que els entrenaments <\/strong>incrementen la quantitat de sinapsis entre neurones, \u00e9s a dir, reforcen les vies neuronals tot creant noves connexions, m\u00e9s fortes i m\u00e9s r\u00e0pides.<\/strong> I aix\u00f2 \u00e9s en definitiva all\u00f2 que crea l’aprenentatge<\/strong>: l’aparici\u00f3 de noves connexions o el refor\u00e7ament de les ja existents.<\/p>\n Aquesta evid\u00e8ncia \u00e9s all\u00f2 que ha donat validesa als entrenaments cognitius<\/strong>, entesos com la pr\u00e0ctica que necessita cada cervell per consolidar els aprenentatges. Pr\u00e0ctica que funciona si sabem qu\u00e8 cal treballar i com pot treballar cada cervell en concret.<\/p>\n La neuroci\u00e8ncia <\/b>aplicada als aprenentatges, anomenada neuroeducaci\u00f3<\/em>, ha de partir dels postulats seg\u00fcents:<\/p>\n 1. Con\u00e8ixer quin \u00e9s el proc\u00e9s cerebral implicat en un aprenentatge en concret. En el nostre cas, la lectura<\/strong>.<\/p>\n 2. Con\u00e8ixer el punt de partida de cada cervell respecte a aquest proc\u00e9s. \u00c9s a dir, avaluar<\/strong> el nivell de lectura.<\/p>\n 3. Proposar aquells exercicis que respectin el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge segons cada punt de partida i que s\u2019adaptin al ritme d\u2019evoluci\u00f3 de cada alumne. \u00c9s a dir, un entrenament personalitzat<\/strong>.<\/p>\n 4. Const\u00e0ncia<\/strong>. La paraula m\u00e0gica de qualsevol aprenentatge que vulguem consolidar.<\/p>\n Glifing una de les millors eines per ensenyar a llegir<\/strong><\/p>\n