Fa uns mesos vaig tenir la sort de con\u00e8ixer en Lorenzo, actualment director de l\u2019Equip d\u2019Orientaci\u00f3 Educativa i Psicopedag\u00f2gica (EOEP) d\u2019atenci\u00f3 als alumnes amb dificultats d\u2019aprenentatge de la comunitat de M\u00farcia. \nEl projecte d\u2019atenci\u00f3 a aquests alumnes a M\u00farcia ha rebut elogis arreu del pa\u00eds, i \u00e9s un exemple a seguir en altres comunitats. \nQuan en Lorenzo em va explicar la seva hist\u00f2ria com a disgr\u00e0fic i disortogr\u00e0fic li vaig demanar que l\u2019escriv\u00eds, perqu\u00e8 \u00e9s bonic compartir una vida d\u2019esfor\u00e7 i \u00e8xit com la d\u2019en Lorenzo. \nAqu\u00ed us deixem amb la seva hist\u00f2ria.<\/p>\n
Disgrafia i disortografia: la hist\u00f2ria d\u2019en Lorenzo<\/h2>\n
Em demanen que us expliqui la meva hist\u00f2ria com a alumne amb dificultats espec\u00edfiques d\u2019aprenentatge de l\u2019escriptura, en el meu cas amb disgrafia i disortografia. \nEm dic Lorenzo, tinc 54 anys i actualment soc el director de l\u2019EOEP, un equip psicopedag\u00f2gic que s\u2019encarrega d\u2019atendre alumnes amb aquestes dificultats. No deixa de ser paradoxal que jo sigui l\u2019encarregat de treballar per a la prevenci\u00f3 i la millora d\u2019alumnes que tenen les meves mateixes dificultats. Aix\u00f2 em recorda el mite del centaure Quir\u00f3 del sanador ferit, al final, el que t\u00e9 la ferida coneix millor que ning\u00fa la malaltia.<\/p>\n
Comen\u00e7ar\u00e9 per explicar-vos la meva hist\u00f2ria personal: d\u2019entre els meus primers records amb l\u2019espai gr\u00e0fic, em ve a la ment la imatge al menjador de casa quan jo tenia uns tres o quatre anys, (els meus amics diuen que tinc mem\u00f2ria d\u2019elefant) i jo faig un dels meus primers dibuixos. Era una cirera (cirera amb tija) i quan la vaig ensenyar a la meva mare, em diu\u2026 “mira quina paella m\u00e9s maca”\u2026 Jo vaig comen\u00e7ar a dir que no era pas una paella sin\u00f3 una cirera i amb tot el riure dels adults que hi havia all\u00e0 vaig comen\u00e7ar a plorar, perqu\u00e8 no veien el que jo volia expressar.<\/p>\n
Va ser el primer xoc contra l\u2019espai gr\u00e0fic i sobre la dificultat que tenia per expressar el que jo volia\u2026 despr\u00e9s tinc records de com trencava la punta dels llapis de tant preme\u2019ls i que fins i tot trencava els folis perqu\u00e8 travessava el paper amb la punta dels llapis, i que feia guixarot sobre guixarot i que de tant esborrar foradava el paper perqu\u00e8 el gastava amb la goma d\u2019esborrar fent forats\u2026 Tamb\u00e9 l\u2019olor de la goma d\u2019esborrar, encara la tinc dins del nas.<\/p>\n
Dificultats d\u2019escriptura a l\u2019escola: quan les lletres s\u00f3n un repte constant<\/h3>\n
Posteriorment tinc el record de com dibuixava les lletres. Per mi les lletres eren com un dibuix m\u00e9s que calia copiar, no podia fer els enlla\u00e7os entre lletres, i les mateixes lletres les feia en dos o tres tra\u00e7os, encara ara n\u2019hi ha algunes que les faig aix\u00ed, sobretot alguns n\u00fameros, com el 5, que el faig comen\u00e7ant-lo des de baix i amb tres tra\u00e7os. Com les eles en un pal i despr\u00e9s la panxa tal com anomenava aquelles parts de la b o de la l.<\/p>\n
Ning\u00fa m\u2019entenia la lletra, a vegades ni jo mateix, la veritat, i em deien coses com ara que semblaven potes d\u2019aranya, o que si era \u00e0rab o xin\u00e8s, a m\u00e9s a m\u00e9s les l\u00ednies tot i que estigu\u00e9s en llibretes de ratlla, acabaven anant cap avall\u2026 les l\u00ednies em queien en picat com la borsa\u2026 Quan s\u2019acabava no em quedava lloc per a la l\u00ednia, aix\u00f2 que si no et cap una paraula se li fa un guionet i s\u2019acaba a sota, per mi era un suplici\u2026 Com es pot partir una paraula en dos? Com una carnisseria, de manera que jo escrivia el que no em cabia a sobre o a sota i partia la paraula per la consonant, o partia les travades per la meitat\u2026 Per mi, si es partia\u2026 doncs es partia\u2026<\/p>\n
Superar la disgrafia: entre la frustraci\u00f3 i la creativitat<\/h3>\n
A m\u00e9s a m\u00e9s cada graf anava per un costat\u2026 \u00e9s a dir, que les meves consonants altes b, d, l, t, la part de dalt de la f, ch, h, k, (les altes, com jo en deia) unes anaven cap a l\u2019esquerra i les altres cap a la dreta, em passava el mateix amb les que en deia les baixes: f, g, j, p, q, y, em va costar anys fer una lletra cursiva en qu\u00e8 totes fossin amb la mateixa inclinaci\u00f3\u2026 i no parlem dels pals de la t, o els punts de les is o jotes, que eren un suplici\u2026 o els accents\u2026 uf! Quin embolic\u2026 i cap a quin cant\u00f3 s\u2019havien de fer…<\/p>\n
<\/h3>\n
Glifing una de les millors eines per ensenyar a llegir<\/strong><\/p>\n