Tipus de lectura: una anàlisi detallada per millorar la comprensió

La lectura és un procés fonamental a l’hora d’adquirir coneixements i habilitats, i la importància que té transcendeix les fronteres de la mera descodificació de símbols. Llegir és una porta oberta al vast món de la informació, l’aprenentatge i la imaginació. A través de la lectura, no només rebem informació, sinó que també desenvolupem capacitats crítiques i reflexives que ens permeten interpretar, analitzar i qüestionar el contingut dels textos. Aquest procés no només ens ajuda a entendre el món que ens envolta, sinó que també ens permet generar opinions informades i prendre decisions basades en un coneixement sòlid.

El leitmotiv de Glifing és “Entrenem el cervell per tenir cura del cor.” La lectura és una activitat polifacètica que involucra tant el cervell com el cor. En la seva dimensió més bàsica, llegir ens permet accedir a fets i dades que ens poden ser útils en la vida diària o en el desenvolupament professional. Però la lectura va molt més enllà de la mera acumulació d’informació. A través de la lectura, podem explorar diferents perspectives, empatitzar amb personatges de diferents realitats i cultures, i expandir la visió que tenim del món. La capacitat de llegir i entendre un text és, per tant, una eina poderosa que enriqueix la nostra experiència humana i que ens connecta amb idees i experiències alienes a la nostra pròpia realitat.

De lectura n’hi ha de diversos tipus, que s’adapten a diferents objectius i contextos, cada un amb les seves pròpies característiques i avantatges. Per exemple, la lectura mecànica és essencial en les primeres etapes de l’aprenentatge, mentre que la lectura crítica és fonamental en l’educació superior i en el desenvolupament professional. La lectura en veu alta pot millorar la comprensió auditiva i fomentar l’amor pels llibres en infants, mentre que la lectura selectiva permet accedir ràpidament a la informació necessària en un context de recerca.

Entendre i dominar aquests diversos tipus de lectura no només millora l’eficiència quan llegim, sinó que també ens enriqueix la capacitat de fruir i apreciar els textos. Aquest article explora els principals tipus de lectura que hi ha i com es poden aplicar per tal de millorar la comprensió i el gaudi del text. A través d’una comprensió més profunda d’aquestes estratègies lectores, podem potenciar les nostres habilitats i convertir-nos en lectors més versàtils i competents, capaços d’afrontar qualsevol text amb confiança i perspicàcia.

Lectura en veu alta

Llegir en veu alta és una pràctica comuna en entorns educatius i familiars. Aquest tipus de lectura no només millora la pronunciació i la fluïdesa, sinó que també facilita la comprensió auditiva i la retenció de la informació. A més a més, llegir en veu alta pot ser una eina eficaç per compartir coneixements i fomentar l’amor pels llibres en els infants. La lectura en veu alta també permet que els lectors gaudeixin del ritme i de la musicalitat del llenguatge, cosa que enriqueix l’experiència lectora.

 

Al llibre Els beneficis de la lectura en veu alta (Enciclopèdia, 2023), un dels seus autors, David Bueno, ens indica els avantatges de l’aprenentatge cognitiu i destaca els beneficis emocionals relacionats amb la lectura en veu alta. També aconsella la rutina per introduir l’hàbit de la lectura.

 

Lectura mecànica

La lectura mecànica és la base de la descodificació grafema-fonema i és essencial, és el primer pas, per passar a ser lectors. S’enfoca a adquirir el principi alfabètic i llavors la fluïdesa necessària per poder llegir a la velocitat requerida a fi d’alliberar recursos cognitius (atenció i memòria) per accedir a la comprensió lectora. És essencial treballar aquest aspecte de la lectura en les etapes inicials de l’alfabetització, en què el lector es familiaritza amb els sons de les lletres i l’estructura de les paraules. Tot i que sigui un procés més tècnic i repetitiu, és la base per desenvolupar habilitats de lectura més avançades. Quan tenim una bona mecànica lectora, que és essencial per entendre el que llegim, la lectura es torna un acte involuntari, és a dir, no podem no llegir quan ens topem amb un conjunt de lletres.

Si estàs en contacte amb infants que estan aprenent a llegir, veuràs que quan ho aconsegueixen, llegeixen tot el que veuen, i serà així tota la seva vida. Les persones que llegim, no podem no llegir. Això dona pas al següent tipus de lectura.

Lectura involuntària

Un lector fa una lectura involuntària quan processa text sense cap intenció conscient, com quan veu rètols, anuncis o etiquetes. És un tipus de lectura automàtica que no requereix cap esforç deliberat, però que permet captar la informació. Aquest procés reflecteix l’automatització de les habilitats de lectura i la seva aplicació en la vida quotidiana.

Lectura literal

La lectura literal implica entendre el significat directe de les paraules i les frases del text sense saltar-se res. És un tipus de lectura que se centra a entendre exactament el que l’autor està comunicant de manera explícita. Això és crucial per a la comprensió bàsica i és especialment útil quan ens cal memoritzar o aprendre informació precisa i detallada.

Lectura inferencial

A diferència de la lectura literal, la lectura inferencial requereix que el lector vagi més enllà del text, tot fent deduccions i traient conclusions a partir de la informació proporcionada. Aquest tipus de lectura és vital per a la comprensió profunda i crítica, ja que implica interpretar, analitzar i avaluar el contingut del text. Els lectors que dominen la lectura inferencial poden comprendre les implicacions i els matisos del text, la qual cosa els enriqueix l’experiència lectora.

Lectura comprensiva

La lectura comprensiva combina la lectura literal i la inferencial per assegurar que el text s’entén completament. Implica no només entendre les paraules i les frases, sinó també captar el significat subjacent, les implicacions i les connexions amb altres coneixements. Aquesta mena de lectura és essencial en contextos acadèmics i professionals en què es requereix comprendre els textos d’una manera profunda i holística.

Lectura reflexiva

La lectura reflexiva va un pas més enllà perquè implica que es mediti conscientment sobre el text. Aquest tipus de lectura no només busca comprendre’n el contingut, sinó també considerar quines implicacions personals i filosòfiques té. Els lectors reflexius es fan preguntes sobre el significat i la rellevància del text en la seva vida i al món en general, amb la qual cosa fomenten un aprenentatge més profund i transformador.

Lectura crítica

La lectura crítica és una forma avançada de lectura que combina també elements de la lectura literal i inferencial. En aquest tipus de lectura, el lector no només entén el contingut del text i en treu conclusions, sinó que també avalua la validesa i la lògica dels arguments que presenta. Llegir de manera crítica implica qüestionar la informació, identificar biaixos i comparar el text amb altres fonts. És una habilitat essencial en l’àmbit acadèmic i professional, en què es requereix analitzar rigorosament els textos.

Lectura analítica

La lectura analítica va més enllà de la comprensió bàsica del text. S’enfoca a desglossar i examinar cada part del text per entendre l’estructura, l’argumentació i l’estil que té. Aquest tipus de lectura és crucial en àmbits com l’acadèmic que requereixen una anàlisi profunda dels textos, com ara la filosofia i la literatura. Els lectors analítics identifiquen patrons, avaluen la coherència i la consistència dels arguments i relacionen el text amb altres coneixements previs.

Lectura selectiva

La lectura selectiva és una tècnica que es fa servir quan es busca una informació específica dins d’un text. Els lectors que apliquen aquesta lectura no llegeixen cada paraula o frase, sinó que “escanegen” el contingut del text per trobar-hi les dades rellevants. Aquest tipus de lectura és particularment útil en la recerca i l’estudi, en què cal accedir ràpidament a informació particular sense haver de llegir tot el document.

Lectura recreativa

La lectura recreativa és la que es fa per plaer. Novel·les, contes, poemes i altres gèneres literaris són els més comuns en aquesta mena de lectura. El seu propòsit principal és el d’entretenir i relaxar. A través de la lectura recreativa, els lectors poden viatjar a mons imaginaris, viure aventures i experimentar emocions diverses, cosa que els enriqueix la vida personal i cultural.

Lectura informativa

La lectura informativa se centra a adquirir dades i coneixements específics sobre un tema. Aquest tipus de lectura és comú en diaris, revistes científiques, informes i altres textos que pretenen informar el lector. És essencial en contextos acadèmics i professionals, en què la precisió i l’actualitat de la informació són crucials. Els lectors informatius volen entendre els fets i en busquen els detalls rellevants per aplicar-los a la feina o als estudis.

Lectura acadèmica

La lectura acadèmica és una manera estructurada i rigorosa de llegir textos complexos, generalment en l’àmbit de l’educació superior. Inclou llibres de text, articles de revistes acadèmiques i altres materials que requereixen una comprensió profunda i crítica. Els lectors acadèmics han de ser capaços d’analitzar i sintetitzar informació, relacionar conceptes i teories, i també avaluar la validesa dels arguments presentats.

Lectura ràpida

La lectura ràpida és una tècnica que permet al lector processar i comprendre grans quantitats de text en un temps reduït. Utilitza estratègies com la lectura en diagonal i l’eliminació de subvocalització per augmentar la velocitat sense perdre gaire comprensió. És útil en contextos en què s’ha de revisar ben de pressa molta informació, com en recerca o en la lectura de correus electrònics i altres documents professionals que, primer, requereixen una revisió àgil i, després, es decideix si cal aprofundir-hi o no.

Aquesta lectura, anomenada “lectura en diagonal” en molts contextos, només es pot aplicar quan el lector és expert en el tema sobre el qual està llegint, per la qual cosa no li cal llegir-se tot el text per saber de què li parla i el pot llegir com si l’escanegés, per confirmar el que ja sap o buscar el que encara no sap.

Lectura detallada

La lectura detallada implica haver d’estar atent minuciosament a cada paraula i frase del text. Aquesta lectura és necessària quan es busca una comprensió exhaustiva i precisa, com quan estudiem per a un examen o analitzem un contracte legal. Els lectors detallats s’asseguren que no es perdi cap informació important i que s’entengui completament cada aspecte del text.

Lectura silenciosa

La lectura silenciosa és una pràctica comuna en entorns educatius i professionals. Permet que els lectors es concentrin i entenguin el text al seu ritme i sense les distraccions de l’entorn. La lectura silenciosa millora la capacitat de retenció i comprensió, cosa que la fa especialment útil en situacions en què cal tenir una atenció focalitzada.

També existeix la lectura musical, la pictòrica i el braille, que només anomenem perquè no estan relacionades amb la temàtica que estem desenvolupant.

De fet, tot en la vida és una lectura si pensem que el cervell descodifica diferents tipus d’informació per extreure un significat del món que l’envolta.

Tipus de lectura a primària

L’educació primària és una etapa crucial per desenvolupar les habilitats lectores. Durant aquests anys, els estudiants no només aprenen a llegir, sinó que també comencen a entendre i a interpretar els textos de maneres més complexes. Aquest procés va molt més enllà de la mera descodificació de paraules; implica la capacitat de reconèixer patrons, identificar les idees principals i establir connexions entre el que llegeixen i el seu propi entorn.

És en aquesta etapa quan els alumnes desenvolupen habilitats fonamentals com la lectura fluida, que els permet avançar pels textos sense dificultats, i la comprensió lectora, que és essencial per interpretar correctament el significat del que llegeixen. A més a més, a mesura que els estudiants progressen, se’ls ensenya a fer servir estratègies d’inferència, predicció i deducció, cosa que els permet captar idees implícites i llegir entre línies, que són habilitats clau per poder interpretar profundament qualsevol mena de material escrit.

El fet de desenvolupar aquestes competències lectores no només afecta el rendiment acadèmic, sinó que també influeix en altres aspectes de la vida de l’estudiant, com la capacitat per resoldre problemes, el pensament crític i la creativitat. A més a més, tenir una base sòlida en lectura els obre les portes a aprendre de manera autònoma en el futur, cosa que els permet explorar diferents àrees del coneixement de manera independent.

Per tant, l’educació primària representa un moment decisiu en què s’estableixen els fonaments per a l’èxit acadèmic i personal al llarg de la vida. Invertir en l’ensenyament de la lectura aquests primers anys garanteix no només que els estudiants puguin accedir al coneixement, sinó que també gaudeixin del procés, cosa que els fa desenvolupar una actitud positiva cap a la lectura que els acompanyarà al llarg de l’educació.

A continuació descrivim els principals tipus de lectura que s’ensenyen i es practiquen a l’educació primària, especialment els que impliquen aprendre a llegir, cada un amb els seus propis objectius i avantatges. Aquests són els tipus de lectura en què Glifing se centra més específicament:

• Lectura fonètica: és fonamental en les primeres etapes de l’educació primària. Aquest tipus de lectura se centra en la relació entre els sons (fonemes) i les lletres (grafemes). Els estudiants aprenen a descodificar paraules pronunciant sons individuals i combinant-los per formar paraules completes. L’ensenyament fonètic és essencial per desenvolupar la fluïdesa i la precisió en la lectura.

• Lectura sil·làbica: és una etapa intermèdia entre la lectura fonètica i la lectura mecànica. Els estudiants aprenen a identificar i pronunciar síl·labes, cosa que fa més fàcil descodificar paraules més llargues i complexes. La pràctica de la lectura sil·làbica ajuda a millorar la precisió i la velocitat lectores.

• Lectura mecànica (ruta fonològica de la lectura): s’enfoca a adquirir fluïdesa, és a dir, velocitat i precisió, a l’hora de descodificar paraules i frases. Aquest tipus de lectura és crucial perquè els infants desenvolupin la capacitat de llegir, de manera fluïda i automàtica, qualsevol paraula nova amb què es topin.

• Lectura global (ruta lèxica de la lectura): també se la coneix com a lectura visual. És una tècnica que s’adquireix amb la pràctica. És a dir, els estudiants, a força de llegir, aprenen a reconèixer paraules completes com a unitats visuals, en lloc de descodificar-les lletra per lletra o síl·laba per síl·laba. És útil per a paraules comunes i d’alta freqüència que els infants es troben sovint als textos i permet llegir de pressa.

I, per descomptat, es treballen altres tipus de lectura que ja hem comentat abans, com ara la lectura en veu alta, la lectura literal o la lectura comprensiva, i llavors ja es van assolint altres tipus de lectura més avançats, com la lectura silenciosa, la lectura reflexiva i la resta de les possibilitats que ofereix la lectura.

En definitiva, els diversos tipus de lectura a l’educació primària són fonamentals per desenvolupar una base sòlida en les habilitats lectores dels estudiants. Cada tipus de lectura contribueix de manera única al creixement intel·lectual i emocional dels infants, i els prepara per afrontar reptes acadèmics i personals amb confiança i competència.

Diversificar la lectura: clau per al pensament crític

Entendre els diferents tipus de lectura que hi ha i les seves aplicacions pràctiques és fonamental per millorar les habilitats lectores i gaudir plenament del procés lector. Des de la lectura mecànica fins a la lectura crítica, cada manera de llegir aporta avantatges únics i s’adapta a diferents necessitats i contextos. La lectura superficial i ràpida, per exemple, és útil quan ens cal obtenir una visió general ràpida, mentre que la lectura analítica ens permet aprofundir en el contingut i comprendre matisos més complexos.

Si diversifiquem les estratègies de lectura, podem no només obtenir informació de manera més eficient, sinó també apreciar la riquesa i la profunditat dels textos que llegim. La lectura reflexiva ens ajuda a connectar idees, mentre que la lectura comparativa ens permet relacionar diversos autors i enfocaments. Aquest ventall de mètodes no només incrementa la comprensió, sinó que també fomenta un aprenentatge més profund i versàtil.

A través d’aquests diferents enfocaments, podem desenvolupar habilitats com la capacitat de síntesi, la identificació d’arguments clau i la formulació de preguntes que estimulin el pensament crític. Aquest últim potser és un dels èxits més importants de la lectura conscient, ja que ens permet analitzar la informació de manera objectiva, qüestionar les fonts i formar-nos opinions ben fonamentades. Així, la lectura no es converteix només en una eina per adquirir coneixement, sinó també en una pràctica que ens enriqueix intel·lectualment i ens prepara per afrontar de manera més efectiva els reptes d’un món cada cop més complex i ple d’informació.

 

Montserrat Garcia i Ortiz
Psicòloga i creadora del mètode Glifing