La clau dels mètodes de lectura per ensenyar a llegir

Per a la majoria de nosaltres, pot ser una mica dificultós i incert recordar com vam aprendre a llegir, tot i que tampoc devem recordar com vam aprendre a parlar o a caminar. Malgrat que aquestes habilitats es poden relacionar, perquè són fites importants de l’aprenentatge de les persones, les maneres com es van adquirir difereixen profundament.

Aprendre el llenguatge parlat es fa de manera automàtica i natural i requereix que la persona estigui immersa en un medi que estimuli aquest procés. És a dir, per aprendre a parlar només cal que estiguem exposats a sentir els que parlen. Però per aprendre a llegir no n’hi ha prou d’estar envoltats de lletres. Aprendre a llegir requereix que l’ensenyant instrueixi a llegir de manera explícita, i que l’aprenent practiqui de manera sostinguda i conscient. 

Els docents, conscients del repte que suposa que tots els alumnes aprenguin a llegir, al llarg de la història han pensat molt sobre quina és la millor manera d’ajudar-los a aprendre a llegir.

No hi ha cap mètode que hagi triomfat per si sol per a tot l’alumnat. De fet, moltes vegades fins i tot s’han enfrontat, i actualment encara polaritzen la comunitat educativa. Per ajudar a forjar un consens, et proposo que ens acompanyis a analitzar diferents aspectes que integren aquesta temàtica, com ara: el concepte de mètode, els diferents tipus de mètodes i la manera com el nostre cervell aprèn a llegir d’una manera eficaç.

Quan entrem en matèria de lectura i ens centrem en els mètodes d’aprenentatge, veiem que l’herència històrica ens ha plantejat dos grans models: el global i l’analític.

Però abans d’endinsar-nos en aquest univers tan meravellós de l’ensenyament de la lectura, analitzem què és i què representa escollir un mètode o l’altre.

La definició de mètode, segons el DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans), és:

1. Camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a un fi.
2. Obra elemental per a iniciar-se en l’aprenentatge d’una disciplina, d’una tècnica, etc.

I com a sinònims tenim a la imatge:

Així, doncs, un mètode fa referència a un sistema format per diferents passos ordenats, que responen a uns criteris o normes, que permeten definir un procediment a seguir per assolir un determinat objectiu. 

Això ens fa pensar en les paraules ciència i voluntat de trobar la veritat. Per això, cal tenir en compte que, qui proposa un mètode mirant d’oferir el millor camí possible, considera oportú basar-se en l’evidència científica per buscar la veritat, és a dir, dilucidar quins són, de veritat, els millors passos que cal seguir.

També podem fer servir com a sinònim el terme model, ja que ens acosta a la idea d’esquema o marc teòric que s’ofereix com a guia per ser imitat.

Llavors, quan parlem de mètodes o models de lectura, ens referim a aquelles intervencions pedagògiques, ordenades, estructurades i graduades que estan orientades a assolir el propòsit d’ensenyar a llegir a un infant. Ara bé, no han de ser qualsevol mena d’accions, sinó aquelles que se sostenen en un marc teòric que ens explica de quina manera és més eficaç arribar a la meta. 

Un aspecte important de qualsevol mètode, doncs, és escollir bé els passos que cal seguir, i en aquest punt cobren rellevància les aportacions de la neurociència de la lectura.

Model de lectura de doble ruta: fonològica i lèxica

Vegem com el cervell aprèn a llegir. Per fer-ho, centrem-nos en els progressos de les neurociències, que, mitjançant les neuroimatges, ens permeten fer un recorregut per l’interior d’aquest procés. 

En aquest sentit, estudiar les diferents zones del cervell que s’activen quan un infant llegeix ens ha permès corroborar que el model teòric de la doble ruta de la lectura (Marshall & Newcombe, 1973; Shallice & Warrington, 1980; Coltheart, M., 1980; Saffran, E. M., 1985), no és només un marc teòric, sinó una explicació molt propera a la manera com s’activen les dues rutes cerebrals per poder accedir al codi escrit.

Així, doncs, el model de la doble ruta ens explica que el cervell fa servir dues rutes o camins neuronals per poder llegir: són les vies fonològica i lèxica de la lectura.

Via fonològica

Una primera ruta és la que s’anomena via fonològica, en què el cervell, mitjançant una anàlisi minuciosa, va accedint al codi escrit quan fa una associació entre la grafia i el so de cada lletra. Evidentment, no podríem pas accedir a la comprensió si aquesta ruta fos l’única via d’accés perquè ens cal llegir no només amb precisió, sinó a un cert ritme i amb prosòdia. En aquesta primera etapa, cal que als infants se’ls ensenyi a llegir de manera explícita i amb moltes repeticions.

Ensenyar de manera explícita vol dir ensenyar les RCGF (regles de conversió grafema-fonema), no deixar a l’atzar aquest aprenentatge, sinó facilitar aquest accés al codi per tal que l’infant pugui fer totes les combinacions que calguin per llegir qualsevol paraula desconeguda, amb precisió i de manera eficaç.

Prova Glifing i millora el nivell de lectura dels nens

Via lèxica

Una segona ruta és la que s’anomena via lèxica. És una ruta global, mitjançant la qual el cervell reconeix la paraula com un tot. Gràcies a la ruta lèxica de la lectura, el cervell és capaç de llegir “a cop d’ull” i sense descodificar lletra per lletra les paraules que ja s’han processat diversos cops. Perquè les paraules que ja hem llegit moltes vegades es queden emmagatzemades en un diccionari de paraules denominat lèxic mental. Gràcies a aquest gran magatzem de paraules aconseguim llegir amb fluïdesa.

Mètode analític i mètode global 

Cada una d’aquestes vies va originar dos grans mètodes d’ensenyament: els mètodes analítics i els mètodes globals.

El mètode analític o fonètic ensenya als infants com cal fer servir el coneixement de l’alfabet per poder llegir les paraules.

Amb el mètode global o sintètic, els infants aprenen a reconèixer a simple vista un vocabulari determinat, i gradualment van augmentant la quantitat de paraules a través de l’exposició constant als textos.

Per saber més coses sobre aquests dos mètodes, pots llegir aquest altre article del blog.

Un altre aspecte que sol provocar confusió i discussions animades és considerar com a mètodes d’ensenyament de la lectura les diferents tècniques que els acompanyen. Moltes vegades, i ho pots comprovar si preguntes a ChatGPT sobre els diferents mètodes de lectura, solem barrejar mètode amb tècnica. Les tècniques realment componen alguns dels passos o exercicis dels diferents mètodes. 

Algunes d’aquestes tècniques són:

• L’aprenentatge multisensorial: pot formar part tant del mètode global com de l’analític i consisteix a incorporar diferents materials per acostar-se a la lletra: veure-la, tocar-la, crear-la amb fang…
• Les lectures repetides: la repetició és un bon mecanisme per consolidar una lectura fluida, de manera que és una tècnica vàlida en tots dos mètodes. 
• Lectura en veu alta amb modelatge: escoltar algú que sàpiga llegir bé facilita saber com s’ha de llegir, però no ens confonguem, no n’aprendrem pas si només escoltem!
• Seqüenciació didàctica gradual i ordenada de la presentació de les lletres i les estructures sil·làbiques. Aquesta tècnica és necessària en el cas dels mètodes analítics, tal com fem a Glifing i tal com explica Dehaene al seu llibre Aprender a leer.

Glifing, mètode de lectura analític

Glifing és un mètode analític que parteix del model de la doble ruta i que s’enfoca en cinc pilars:

1. La consciència fonològica (coneixement conscient dels sons com a components de les frases, les paraules i les síl·labes).
2. La fonètica (presentació estructurada de les lletres i els seus sons).
3. La fluïdesa (cal adquirir correcció i velocitat de descodificació).
4. El vocabulari (conèixer el vocabulari és absolutament necessari per activar una bona comprensió).
5. La comprensió (les estratègies de comprensió es poden ensenyar i s’han d’ensenyar).

Aquest enfocament no només respecta la manera en què la neurociència ens explica com aprèn el cervell, sinó que aborda tots els aspectes crítics de la lectura, incloent-hi activitats específiques per desenvolupar cada un dels cinc components.

Compartim amb tu un exemple senzill a partir d’una sessió en què pots veure com es treballa a Glifing el principi alfabètic en aquesta fitxa imprimible d’una sessió. També pots valorar com implementem diferents tècniques, com ara la presentació d’estímuls visuals, la repetició d’una seqüència, la graduació de la complexitat, la possibilitat de treballar amb síl·labes o el modelatge de la lectura en veu alta.

Finalment, completem tot aquest treball de lectura que un infant fa a la plataforma amb una fitxa d’escriptura que té la finalitat de reforçar l’acte de llegir a través del gest gràfic i l’activació d’engrames motors que faciliten el procés lector.

Per acabar, reflexionem sobre la importància de la lectura i com competeix actualment amb altres distractors que un infant té a l’abast. Per això, tenir clar com aprèn el cervell a llegir i quin és el camí més eficaç per ensenyar-li-ho és l’objectiu que tot educador cal que assoleixi. És un recorregut que requereix molt de temps i en què no podem perdre de vista que, com qualsevol aprenentatge, ha de partir de la motivació i consolidar-se a través d’experiències gratificants. Avui dia, aquest recorregut i els passos a seguir per assolir la lectura autònoma d’un infant estan emparats per allò que l’evidència científica ens ofereix.

A Glifing aconseguim aquest objectiu per tal que els infants no només aprenguin a llegir, sinó que llegir sigui una activitat gratificant que faci que, quan siguin més grans, puguin agafar qualsevol llibre de lectura i gaudir de la història. Us animem a formar part d’aquesta experiència innovadora. 

Mg. Laura García Blanco
Psicopedagoga especialista en lectura

Vols més informació del mètode Glifing?