Comprensió lectora a segon de primària

Comprensió lectora a segon de primària

La comprensió lectora és una habilitat fonamental que cal que els estudiants desenvolupin des dels primers anys de l’educació primària. A segon de primària, aquesta habilitat es comença a consolidar, amb la qual cosa s’assenten les bases per a l’èxit acadèmic futur. Aquest article aborda diverses estratègies i materials que poden ajudar a millorar la comprensió lectora en infants d’aquesta etapa educativa. L’article destaca com n’és, d’important, l’atenció, la fluïdesa lectora i semàntica i utilitzar jocs i fer activitats diverses.

Importància de l’atenció, la memòria i la fluïdesa lectora

L’atenció és un component crític en el procés de la comprensió lectora. A segon de primària, els estudiants estan en una etapa en què la capacitat que tenen per mantenir l’atenció encara s’està desenvolupant. Fomentar un entorn d’aprenentatge que minimitzi les distraccions i promogui la concentració és essencial. Els infants han d’aprendre a enfocar l’atenció en els textos de lectura, cosa que els permet captar detalls importants i entendre’n el contingut de manera més profunda. Tècniques com la lectura en veu alta i la discussió guiada del text poden ajudar a millorar la capacitat d’atenció de l’alumnat.

La memòria exerceix un paper crucial en la comprensió lectora, ja que és el sistema que permet al lector retenir, processar i relacionar la informació a mesura que avança en el text. Existeixen diferents tipus de memòria implicats en aquest procés. La memòria de treball, per exemple, és fonamental per a mantenir la informació a curt termini mentre es connecten idees i es construeixen significats a partir de les paraules llegides. Aquesta forma de memòria permet al lector recordar el que ha llegit unes línies abans i relacionar-lo amb el contingut actual, la qual cosa facilita la construcció d’una comprensió global del text. (Baddeley, A. D. (2000), Daneman, M., & Carpenter, P. A. (1980)).

D’altra banda, la memòria a llarg termini és essencial per a emmagatzemar coneixements previs, com a vocabulari, estructures gramaticals i experiències, que el lector pot activar per a interpretar i donar sentit al text. Un lector amb una memòria ben entrenada i rica en continguts previs tindrà una major facilitat per a comprendre textos complexos, ja que podrà relacionar la nova informació amb coneixements ja adquirits.

La memòria és limitada, però es pot i ha de ser entrenada, a més, es poden fer a través de les activitats quotidianes de les tasques escolars, però també a través del joc, seria una llàstima no aprofitar aquestes oportunitats!

La fluïdesa lectora és un altre requisit essencial que un infant ha d’assolir per aconseguir entendre el que llegeix. Al començament del procés d’alfabetització, és imprescindible treballar la consciència fonològica, que és l’habilitat per reconèixer i manipular els sons de la parla. Aquest component és fonamental per aconseguir llegir de manera precisa. Els infants que desenvolupen una bona consciència fonològica poden identificar i segmentar sons en les paraules, cosa que els facilita descodificar i reconèixer paraules noves. Activitats com ara jocs de rimes, de segmentació de paraules i de manipulació de fonemes són crucials per enfortir aquesta habilitat.

A la vegada, a mesura que l’infant va avançant en la precisió lectora, requereix continuar automatitzant aquest procés, i per fer-ho possible, és clau que s’exposi a llegir paraules. El nostre sistema cognitiu, i especialment la lectura, es consolida a través de la repetició. I aquesta estratègia és la que ens permet poder llegir de manera autònoma, és a dir, llegir amb fluïdesa i amb comprensió.

Un material didàctic excel·lent que inclogui exercicis de consciència fonològica i de fluïdesa lectora pot marcar una gran diferència. Aquests exercicis no només ajuden els infants a accedir automàticament a les paraules, sinó que també els permeten destinar recursos atencionals al procés de la comprensió lectora de textos més complexos. La combinació d’una atenció enfocada i una bona fluïdesa lectora és una base robusta per desenvolupar la comprensió lectora en els estudiants de segon de primària.

Estratègies per millorar la comprensió lectora

Millorar la comprensió lectora a segon de primària requereix fer un enfocament polifacètic que combini diferents estratègies i recursos. A continuació presentem les estratègies més efectives i bibliografia que les fonamenta:

• Lectures variades i textos breus:
  proporcionar als estudiants una varietat de lectures comprensives, incloent-hi textos breus i lectures variades, és fonamental per fer que mantinguin l’interès i la motivació, i per ajudar-los, així, a millorar la comprensió lectora. Textos breus sobre temes diversos permeten que els infants practiquin la comprensió en contextos diferents i enriqueixin el vocabulari i el coneixement general. És important que aquests textos siguin adequats al seu nivell de lectura per evitar que es frustrin i per promoure una experiència de lectura positiva.
  Al llibre What really matters for struggling readers: Designing research-based programs (Pearson, 2012), l’autor, Richard L. Allington, comenta la importància d’oferir lectures variades, incloent-hi textos breus, per fomentar la motivació i perquè els lectors amb dificultats millorin la comprensió.

• Activitats de comprensió lectora:
  les fitxes de comprensió lectora i els exercicis per millorar la comprensió són eines eficaces. Aquestes activitats poden incloure preguntes d’inferència i exercicis per seqüenciar fets i analitzar personatges, els quals fomenten que es comprengui més profundament el text. Per exemple, després que els estudiants hagin llegit un conte, se’ls pot demanar que ordenin els esdeveniments principals o que descriguin les característiques dels personatges. Aquestes activitats ajuden els infants a aprofundir en el contingut del text i a desenvolupar una comprensió més detallada.
  Daniel Cassany, al llibre Rere les línies: Sobre la lectura contemporània (Empúries, 2006), ofereix una anàlisi detallada sobre com les fitxes de lectura i les activitats guiades contribueixen a desenvolupar competències lectores a l’aula.

• Consciència semàntica:
  la consciència semàntica és la capacitat o l’habilitat per entendre i relacionar el significat de les paraules i les frases en un text, cosa que és crucial. Exercicis que promoguin la consciència semàntica, com ara fer servir i identificar sinònims i antònims, i també construir xarxes semàntiques, ajuden els estudiants a millorar la comprensió i l’expressió oral i escrita. Aquesta mena d’exercicis amplia el vocabulari que tenen i els permet entendre més bé els matisos del llenguatge.
  Cain i J. Oakhill, al llibre Children’s comprehension problems in oral and written language: A cognitive perspective (The Guilford Press, 2007), analitzen la manera com el desenvolupament de la consciència semàntica —la capacitat d’entendre i manipular el significat de les paraules en un context determinat— contribueix a millorar la comprensió lectora, especialment en infants amb dificultats.

• Jocs en línia i material didàctic:
  els jocs en línia que s’han dissenyat específicament per millorar la comprensió lectora, com els que proposa Glifing, poden ser una eina complementària excel·lent. Aquests jocs solen incloure activitats interactives que fan que l’aprenentatge sigui més dinàmic i entretingut. Jocs en què calgui buscar paraules, construir oracions o resoldre endevinalles poden millorar la comprensió lectora de manera lúdica. A l’article “The new literacies of online research and comprehension: Rethinking the reading achievement Gap”, de D. J. Leu; E. Forzani; C. Rhoads; C. Maykel; C. Kennedy i N. Timbrell, publicat el 2015 a la revista Reading Research Quarterly, s’hi analitza com es desenvolupen les habilitats de comprensió lectora a través de la recerca i la lectura en línia, i s’hi destaca la importància que té el material didàctic digital en l’aprenentatge actual.

• Integració de la lectura i l’escriptura:
  fomentar la connexió entre la lectura i l’escriptura és una altra estratègia efectiva. Els estudiants, havent llegit un text, poden fer activitats de composició escrita, com ara resumir-ne el contingut, escriure una carta a un personatge o crear el seu propi final de la història. Aquestes activitats no només reforcen la comprensió lectora, sinó que també milloren l’expressió escrita.
  A l’informe “Writing to read: Evidence for how writing can improve reading” (Carnegie Corporation of New York, 2010), S. Graham i M. A.  Hebert hi presenten evidència d’investigacions que demostren que l’escriptura, quan s’integra amb la lectura, pot millorar significativament la comprensió lectora. Argumenten que escriure sobre el que es llegeix ajuda a consolidar la comprensió del text.

• Avaluació i retroalimentació:
  fer proves d’avaluació periòdiques és vital per mesurar el progrés dels estudiants en la comprensió lectora. Aquestes avaluacions han de ser variades i adaptades als nivells dels estudiants, i han d’incloure preguntes d’opcions múltiples, respostes obertes i exercicis de composició escrita. A més a més, el fet de proporcionar una retroalimentació constructiva ajuda els estudiants a identificar les àrees que han de millorar i treballar-hi de manera efectiva.
  Al llibre Embedded formative assessment (Solution Tree Press, 2011), l’autor, D. William, proporciona un enfocament pràctic sobre la manera com l’avaluació formativa i la retroalimentació contínua poden millorar significativament la comprensió lectora, i ofereix tècniques per integrar aquestes pràctiques a l’aula.

Integració de la llengua i les matemàtiques

La comprensió lectora no només és crucial en l’àrea de la llengua, sinó que també té un paper vital en les matemàtiques. Els problemes de càlcul mental i els exercicis de geometria requereixen que els enunciats s’interpretin de manera precisa per tal que es puguin resoldre correctament. Per exemple, entendre un problema de divisions o de multiplicacions implica llegir i desglossar la informació presentada. Fomentar la lectura comprensiva en matemàtiques millora la capacitat dels estudiants per seguir instruccions i raonar de manera lògica. A més a més, fer servir textos de lectura relacionats amb conceptes matemàtics pot enriquir el vocabulari específic dels estudiants i la comprensió integral de les dues disciplines.

Conclusió

La comprensió lectora a segon de primària és un pilar essencial per al desenvolupament acadèmic. A través de l’atenció adequada i d’accions com fer servir un material didàctic excel·lent, integrar activitats de consciència fonològica, fluïdesa lectora i semàntica, i incloure jocs i lectures variades, els estudiants poden millorar significativament l’habilitat per entendre textos. A més a més, la connexió entre la comprensió lectora i altres àrees com les matemàtiques subratlla la importància d’una educació integral i coherent.

Implementar aquestes estratègies no només fomenta una comprensió lectora més bona, sinó que també prepara els estudiants per afrontar amb èxit els reptes acadèmics futurs.

Montserrat Garcia i Ortiz
Psicòloga i creadora del mètode Glifing