Glifing: una història d’amor, d’errors i de perseverança

Aquest escrit està dedicat a tots els pares i mestres que ens equivoquem cada dia, però que també persistim cada dia.

Montserrat Garcia i Ortiz

Sou molts els que coneixeu la història d’en Mario, el nen que va donar lloc a Glifing. Un entrenament lector per pal·liar les dificultats de lectura, per aprendre a llegir amb fluïdesa i comprensió, per canviar el fracàs escolar per èxit personal. És una gran història d’amor, d’errors i de perseverança. 

En Mario volia llançar la tovallola: el fet que llegís de manera lenta i entrebancada li havia causat molts maldecaps des de ben petit. Estava finalitzant cinquè de primària i ja havia repetit quart perquè els seus mestres van considerar que amb aquell nivell de lectura no podia avançar. Però en Mario no podia llançar la tovallola. No tenia més remei que continuar avançant pel seu camí acadèmic i suportar la seva idea de fracàs i d’impotència.

En Mario va ser el primer infant que va practicar amb Glifing per millorar la lectura. Ell és només un exemple més de com la perseverança segueix sent un valor poderós, avui dia més que mai, en el món de la immediatesa, del “tot fàcil” i del “tot correcte”.

Què és la perseverança?

La perseverança continua sent un valor per aconseguir allò que ens proposem. És allò que ens separa de la sensació de fracàs i d’impotència i que ens acosta. Potser no sempre a aconseguir allò que volíem, però sí a sentir-nos orgullosos de com afrontem els reptes.

Perquè no sempre aconseguim tot el que ens proposem. Potser no és exactament com ho desitjàvem, ni en el moment que ho volíem, ni de manera completa i immediata. Però la perseverança té premi per si mateixa, independentment de l’objectiu: la perseverança modela la nostra personalitat i ens fa millors persones.

La perseverança és una virtut que transcendeix els resultats immediats. Quan ens esforcem constantment per assolir un objectiu, encara que no s’aconsegueixi del tot, desenvolupem habilitats essencials que ens formen el caràcter i ens reforcen la resiliència.

Les habilitats que la perseverança ens ajuda a desenvolupar

1. Foment de la resiliència: afrontar reptes i dificultats mentre intentem perseverar ens ensenya a gestionar l’estrès i a adaptar-nos a situacions canviants. Aquesta capacitat és fonamental no només per superar obstacles específics, sinó també per mantenir una actitud positiva envers desafiaments futurs.
2. Desenvolupament de valors intrínsecs: la perseverança fomenta valors com la disciplina, la paciència i la dedicació. Per exemple, com es destaca en el context de l’aprenentatge lector amb Glifing, l’entrenament constant i adaptat no només ajuda a millorar habilitats concretes (com la lectura), sinó que també reforça la confiança en un mateix i la constància.
3. Reforç del procés, no només dels resultats: l’acte de perseverar ens ensenya que l’aprenentatge i el creixement personal sovint són més importants que no pas aconseguir una meta específica. En aquest procés, aprenem a valorar la feina, a corregir errors i a adquirir coneixements aplicables en altres àmbits.
4. Construcció de la identitat i autocontrol: la perseverança ens permet construir una identitat basada en la determinació i l’esforç. Aprenem que una part de l’èxit depèn de nosaltres, i això ens dona poder. Ens fa sentir valuosos per qui som i pel que fem, més enllà dels resultats esperats. Aquest valor que ens podem atribuir gràcies a la perseverança ens fa més lliures. Ens fa sentir més amos de nosaltres mateixos i menys dependents de les circumstàncies externes.

En conclusió, més enllà dels resultats tangibles, la perseverança ens ajuda a desenvolupar un caràcter resilient i equilibrat. És una habilitat que, quan es cultiva des de petits en entorns educatius i familiars. Ens proporciona una base sòlida per al benestar emocional i els èxits futurs.

Sobreprotegir els nostres fills i alumnes no els fa cap bé

Així doncs, pares i educadors en general, hem de deixar de protegir els nostres fills i alumnes del fracàs i deixar d’allunyar-los dels reptes. L’amor responsable no elimina el repte: prepara un camí de treball respectuós.

Què és aquest treball respectuós? Un treball en la mesura de les seves possibilitats. Una tasca que planteja desafiaments assolibles, desafiaments i reptes que els infants poden aconseguir justament a través de la perseverança. Un treball que permet l’error, que no l’amaga, que no l’emmascara, que el mostra com un element més d’aprenentatge, potser un dels més valuosos.

No els robem, amb una protecció excessiva, la possibilitat de construir un interior fort i resilient. No els prenem la possibilitat de reconèixer el propi error, per així comprendre i perdonar l’error dels altres. L’empatia es desenvolupa quan ens coneixem i ens reconeixem en els altres. Protegir els infants de l’error, fent veure que no existeix, és crear infants febles i probablement poc empàtics.

Acceptar el fracàs i superar-lo

El fracàs forma part de la vida, igual que l’èxit. Hem d’aprendre a gestionar-lo. Però el mateix fracàs té un valor molt diferent depenent de si hi ha hagut perseverança o no en el procés que l’ha precedit:

• El fracàs sense perseverança sovint es percep com una manca de compromís o esforç. Com que no hi cap inversió significativa de temps o energia, l’aprenentatge que se’n deriva és superficial. A més, genera sentiments de penediment per no haver-ho intentat prou, i això queda associat a un autoconcepte negatiu, en què el fracàs es veu com un límit immutable.
• En canvi, el fracàs amb perseverança té un valor constructiu perquè es basa en un esforç genuí i sostingut que demostra compromís i resiliència. Aporta un aprenentatge ric i detallat, ja que la perseverança permet explorar diverses estratègies i entendre millor les causes del resultat.

Aquest camí de perseverança, com hem apuntat abans, enforteix el caràcter. Ensenya a acceptar el fracàs com una part del camí cap a l’èxit. A més, ajuda a desenvolupar una mentalitat de creixement. Es comprèn que el fracàs és temporal i que pot superar-se amb treball i adaptació.

Per tant, el fracàs després de la perseverança no és realment un final, sinó una experiència transformadora que pot enriquir el camí cap a futurs èxits. És un recordatori que, tot i que no sempre s’assoleixi la meta, el procés mateix ens fa millors.

Si t’interessa, pots llegir aquest article sobre com detectar les dificultats de lectura. 

Així va néixer Glifing: amb amor, errors i perseverança

Glifing mateix va néixer així: va néixer de l’amor, traçant un camí respectuós per a en Mario, però també va néixer de la perseverança, de no llançar la tovallola davant un nen de cinquè. Va néixer acceptant els errors, els d’en Mario quan llegia, els meus per no encertar sempre el millor camí d’entrada. Va néixer corregint les activitats per adaptar-les a les necessitats lectores d’en Mario. Es va originar amb l’aprenentatge d’en Mario en reconèixer els seus errors, i va néixer amb la frase d’en Fabricio, que cada dia, quan acabava la seva sessió Glifing, em deia: “Demà ho faré més millor”.
I aquesta és part de la filosofia Glifing que ens acompanya cada dia en tot el que fem. També és el que va definir el treball d’en Mario i de milers de nens i nenes després d’ell. I és també el treball que es desenvolupa en aquests moments en centenars d’escoles i milers de llars, i que no només ensenya a llegir: ensenya a recórrer el camí de la vida, abraçant cada pas, independentment del resultat final. Perquè la vida no és un resultat, la vida és el camí.