Llegir bé: detectar els problemes d’aprenentatge per llegir bé

Com es poden superar les proves PISA amb el mètode Glifing per a escoles: Glifaula

La lectura és un fet personal, de dimensió social, a la qual s’accedeix des de l’escola, però que necessita el reforç i l’hàbit de la família. La lectura projecta més èxit o menys a l’hora de validar el sistema educatiu d’un país. Per això és tan important detectar els problemes d’aprenentatge per a llegir bé.

La lectura ens mesura personalment, però també com a societat.

Tots els països de parla espanyola, i especialment a Catalunya, han suspès les últimes proves PISA, i aquesta preocupació només té un camí de recuperació: treballar amb cada infant perquè cadascun d’ells pugui arribar al seu màxim potencial.

El nostre mètode de lectura va néixer per ajudar un nen a superar les dificultats que tenia de lectura; unes dificultats que més tard van tenir un nom: dislèxia. Aquest nen, com centenars de milers, estava fracassant a l’escola perquè no era capaç de llegir amb fluïdesa.

El fet que el mètode d’entrenament que vam dissenyar amb la Universitat de Barcelona tingués èxit amb ell, i amb la resta dels nens i nenes de la prova pilot, ens va portar a dissenyar el model Glifaula, que avui dia utilitzen moltes escoles d’Espanya, de l’Argentina i de diversos països de l’Amèrica Llatina. És a dir, adaptem el mètode Glifing a l’entorn escolar.

Per què a l’escola? Perquè aquí és on apareixen els primers problemes quan els infants no aconsegueixen avançar a bon ritme en les seves habilitats de lectura. Aquests problemes, si els cacem al vol, és a dir, si podem detectar-los de manera precoç, es converteixen en meres diferències d’aprenentatge.

Detectar els problemes d’aprenentatge a temps per llegir bé

La nostra missió, doncs, va ser arribar abans que es produís el fracàs. Els països amb els millors resultats en lectura, com per exemple Finlàndia, tenen un molt bon model de prevenció. Detectar els problemes d’aprenentatge per a llegir bé és la clau.

Com ho fem a Glifing? Mesurant. És a dir, avaluant la lectura de l’alumnat des del primer curs de primària. L’avaluació tipus “cribratge”, tot i ser molt ràpida, ens aporta les dades necessàries per saber quin nivell de destreses lectores té l’alumnat. Una avaluació eficient ha de donar-nos, de manera molt ràpida, dades sobre el nivell de mecànica lectora i el grau de comprensió.

Per què cal que sigui ràpida? Perquè hi ha poc marge de temps a les escoles: no podem passar avaluacions que ens facin endarrerir i ens retardin la presa de decisions. La clau de la detecció precoç dels problemes d’aprenentatge és actuar com més de pressa millor.

Durant els dos primers mesos de l’inici de curs, fem les avaluacions, obtenim dades de com llegeix cada alumne i adaptem el seu entrenament lector posterior a aquesta realitat objectiva. Això, acompanyat del coneixement que cada mestra té dels seus alumnes, ens dona la millor guia d’intervenció a l’aula i a casa.

La part bona de treballar amb les escoles és, doncs, la possibilitat d’intervenir de manera precoç i, així, evitar el fracàs dels infants que tinguin una possible dificultat de lectura.

Un altre avantatge és que podem personalitzar el camí d’aprenentatge de cada alumne, la qual cosa ens permet treballar, en el primer cicle de primària, amb tots els alumnes, encara que no tinguin dificultats de lectura. Així, ens assegurem que cada alumne tingui un entrenament adaptat que li permeti desenvolupar el seu màxim potencial. Com he comentat anteriorment, la clau està a detectar els problemes d’aprenentatge per a llegir bé.

Parlem de “llegir bé”, però què vol dir llegir bé? Llegir bé és llegir fluidament, amb precisió i comprensivament.

1. La fluïdesa consisteix a llegir a una certa velocitat. Aquí et deixem un apunt de quines són les velocitats de lectura esperades segons els barems de Glifing.

Nota 1: la velocitat de lectura es mesura per paraules correctes llegides per minut.

Nota 2: aquestes mesures són orientatives i poden variar segons la complexitat del text llegit, però poden servir de guia per entendre a què ens referim exactament quan parlem d’una lectura lenta o del nivell de lectura esperat.

2. La precisió consisteix a llegir correctament les paraules, és a dir, a no inventar paraules ni canviar-les per unes altres, o a no llegir unes lletres en comptes d’unes altres.

3. La comprensió és una mescla entre fer-se una imatge mental d’allò que es llegeix i recordar-ne la informació més rellevant. És a dir, quan comprenem el que llegim, d’alguna manera visualitzem el que estem comprenent, ho comparem amb el que ja sabem i ho afegim a aquest coneixement previ. D’alguna manera ens apropiem d’allò que passem a entendre.

Els estudis sobre com s’aborda la comprensió són extensos i fan referència a diversos aspectes de la comprensió. Per accedir a la comprensió lectora ens cal una certa automatització del mecanisme descodificador i una memòria de treball activa, però també ens cal conèixer el lèxic, és a dir, saber el significat del vocabulari, i tenir un coneixement sintàctic que ens permeti entendre la relació entre les paraules.

Atendre la diversitat a les aules en relació amb la mecànica lectora i la comprensió és una de les claus de l’èxit. I la diversitat es reflecteix en una campana de Gauss com la del dibuix adjunt:

Un 5 % dels infants en una aula (cua dreta de la campana de Gauss) aprèn, o ha après, a llegir pràcticament sol, sense haver-s’hi esforçat gaire. A aquests alumnes només cal donar-los l’espai i l’oportunitat d’accedir a lectures motivadores.

Entre un 5 i un 15 % dels infants d’aquesta mateixa aula (cua esquerra de la campana de Gauss) té dificultats greus per aprendre a llegir o per llegir de manera fluida. Aquests nens i nenes s’hi han d’esforçar molt i, tot i això, no segueixen el ritme dels companys. Si no els detectem i no actuem correctament i a temps, els perdrem en una mar de frustració.

Un 25 % d’alumnes llegeix de manera deficient (en taronja a la campana de Gauss). Tot i que probablement aquests infants no mostrin les dificultats dels seus companys del punt anterior, els cal una guia sistemàtica i adaptada per adquirir i consolidar la lectura. Si aquests alumnes no reben una guia sistemàtica, pot ser que amb el seu treball personal puguin passar a la normalitat, però també pot ser que passin a formar part del grup anterior d’infants amb una mala lectura.

Es considera que la resta d’alumnes formen part de la mitjana esperada. No mostren dificultats en l’aprenentatge, però durant els primers anys de primària també han de rebre un ensenyament explícit i una pràctica organitzada per poder desenvolupar les seves capacitats innates.

Els infants “van a parar” en un d’aquests quatre grups per les capacitats naturals que tenen, no pas perquè ho vulguin. Un infant no decideix ser “el que no aprèn a llegir” o “el que llegeix més bé de la classe”. Ells descobreixen les seves capacitats i després les aprofiten o les pateixen, depenent del cas. És a les nostres mans donar a cada infant el que necessita per complir aquesta fita de la lectura de la manera més eficient i plaent possible.

Aquest coneixement sobre els diferents perfils de lectura i el fet de saber que en els primers anys de primària a tots els alumnes els cal treballar fortament la lectura, ens va fer prendre la decisió de treballar amb les escoles. L’objectiu és que disminueixi la bretxa d’accés entre les famílies i oferir un bon entrenament lector.

Detectar els problemes d’aprenentatge per llegir bé durant aquests anys ens han ofert la possibilitat de compartir grans alegries amb direccions innovadores de centres escolars, amb docents meravellosos, amb alumnes plens de ganes d’aprendre i amb famílies agraïdes perquè els seus fills han canviat d’actitud envers la lectura.