Glifing i la zona de desenvolupament pròxim de Vigotski

La zona de desenvolupament pròxim (ZDP) es refereix al rang d’habilitats que un infant pot desenvolupar amb la guia i el suport adequat d’un adult o un company més avançat.

Tractarem d’explicar per què i com Glifing incorpora els principis de la zona de desenvolupament pròxim de Vigotski en el nostre mètode d’aprenentatge de la lectura.

Actualment, els reptes a les aules han augmentat significativament. D’una banda, les noves tecnologies ens permeten personalitzar l’ensenyament de manera més precisa. Però de l’altra, ens enfrontem a la gran diversitat que hi ha entre els estudiants i a dificultats atencionals i motivacionals cada cop més grans. Això requereix que el mestre o la mestra tingui l’habilitat d’avaluar curosament què constitueix un repte motivador per a cada alumne i què pot ser-li inabastable i, per tant, frustrant. A més a més, ha de fer això per a cada un dels estudiants de la classe.

Aquesta introducció ens porta a recuperar conceptes que els pedagogs del principi del segle XX ja es van començar a plantejar, com és el cas del psicòleg rus Lev Vigotski, tal com ens recorda Silvia Renata Figiacone al seu llibre Aprendizaje y neurodiversidad, Una guía práctica para personalizar la enseñanza (Buenos Aires: Bonum, 2024). 

Què és la zona de desenvolupament pròxim de Vigotski?

Vigotski va proposar el concepte de la zona de desenvolupament pròxim (ZDP), que es refereix al rang d’habilitats que un infant pot desenvolupar amb la guia i el suport adequats d’una persona adulta o d’un company més avançat.

La ZDP representa l’espai entre allò que l’infant pot fer de manera independent i allò que encara no és capaç d’assolir tot sol, però que sí que ho pot fer amb ajuda. Aquest enfocament fa ressaltar que l’infant aprèn de manera òptima quan es treballa dins d’aquest rang, ja que se’l desafia d’una manera assolible i motivadora, cosa que permet avançar de manera progressiva i sostinguda en les seves habilitats.

La ZDP es basa en la idea que els infants necessiten reptes que estiguin lleugerament per sobre del seu nivell actual de competència, ja que treballar només en activitats que ja dominen no genera cap aprenentatge significatiu. En canvi, quan se’ls presenten tasques que requereixen un esforç addicional, però possible, hi ha uns processos cognitius clau que s’estimulen, com la resolució de problemes, la reflexió i l’autoavaluació. En aquest procés, el paper de la “bastida” és fonamental: un mediador (pot ser un mestre, un company o una plataforma educativa com Glifing) ofereix un suport progressiu, que disminueix gradualment a mesura que l’infant guanya autonomia.

Aplicació de la zona de desenvolupament pròxim de Vigotski a Glifing

El mètode Glifing incorpora els principis de la zona de desenvolupament pròxim en l’enfocament que fa de l’aprenentatge de la lectura. Glifing, com a plataforma interactiva que adapta les activitats de lectura al nivell de cada alumne, ofereix exercicis que s’ajusten de manera dinàmica al progrés individual que fa cada infant. Aquest sistema permet treballar dins de la ZDP, ja que proporciona reptes que estan alineats amb el nivell de competència de l’estudiant, amb la qual cosa es manté un equilibri entre el que pot fer tot sol i el que necessita practicar amb suport.

Com aconseguim aplicar la zona de desenvolupament pròxim de Vigotski a Glifing? 

Doncs tot aplicant una avaluació inicial, una progressió gradual i sistemàtica i una retroalimentació dels resultats, i també tot augmentant el treball autònom de l’alumne a mesura que va avançant en la seva capacitat d’execució. T’ho desgranem en els punts següents:

1. Avaluació inicial i ajustament personalitzat: quan un estudiant comença a fer servir Glifing, fa una prova que avalua quin nivell de lectura té. A partir de les dades que aquesta prova genera, la plataforma assigna a l’estudiant unes activitats que estiguin al límit de la seva capacitat actual, amb la qual cosa se’l desafia de manera realista. Això assegura que els exercicis es mantinguin dins de la ZDP, cosa que proporciona a l’estudiant reptes que té a l’abast amb esforç, però sense que es converteixin en tasques aclaparadores.
2. Progressió gradual: Glifing fa servir un sistema d’activitats de dificultat creixent que s’ajusta segons el rendiment de l’estudiant en cada sessió. Això vol dir que, a mesura que l’alumne avança, la plataforma introdueix tasques lleugerament més complexes. Així, assegura que es mantingui dins de la ZDP. El progrés és gradual i continu, cosa que evita que l’estudiant es frustri perquè s’avança massa de pressa o que s’avorreixi perquè té tasques massa simples.
3. Retroalimentació immediata i reforç positiu: un dels components més efectius de Glifing és la retroalimentació immediata, que informa l’estudiant sobre els seus encerts i errors a l’instant. Aquesta característica és crucial per a la ZDP, ja que permet que l’alumne reconegui en quines àrees li cal millorar i rebi reforços positius quan l’encerta. La retroalimentació contínua actua com una bastida que guia l’estudiant perquè corregeixi els seus errors i consolidi l’aprenentatge.
4. Motivació i autonomia: l’enfocament lúdic i visual de Glifing fa que els infants es mantinguin motivats i compromesos. Com que els estudiants treballen en activitats que formen part de la seva ZDP, noten que progressen i que són capaços de superar reptes. Això fa que n’incrementi l’autonomia, perquè, com que repeteixen activitats i milloren, guanyen confiança en les seves habilitats lectores, cosa que amb el temps fa reduir la necessitat de tenir un suport extern.
5. El treball autònom dels alumnes: amb Glifing els alumnes tenen la possibilitat de treballar de manera autònoma en activitats de lectura, però sempre sota supervisió. La plataforma està dissenyada per tal que els estudiants facin exercicis de manera independent, cosa que en fomenta la confiança i la responsabilitat envers l’aprenentatge. De totes maneres, el sistema permet i recomana que els docents o tutors supervisin el progrés de cada alumne a través d’informes detallats i notificacions sobre el seu rendiment.

Aquesta supervisió assegura que els alumnes puguin avançar al seu ritme i rebre ajut quan els calgui, sense perdre la independència que ofereix el treball individual. Glifing facilita un equilibri entre l’autonomia de l’alumne i l’acompanyament del mestre. Això garanteix que l’aprenentatge sigui efectiu i adaptat a les necessitats de cada estudiant.

En conclusió, Glifing aplica la zona de desenvolupament pròxim perquè ofereix activitats de lectura que s’adapten al nivell individual de cada estudiant. Això fomenta que aprengui de manera progressiva perquè la dificultat es va ajustant, hi ha una retroalimentació immediata i un entorn motivador. Aquest mètode garanteix que els alumnes avancin en les seves habilitats lectores de manera sostinguda, segura i autònoma, respecta el seu ritme d’aprenentatge i els manté constantment dins de la seva zona de desenvolupament òptima.

Si vols conèixer com aplicar el mètode Glifing, et recomano aquesta demo gratuïta.